dijous, 17 de desembre del 2009

Via: Tapia-Jover Montrebei.

Ara si, crec que comença a convertir-se en una via clàssica, clàssica per a nosaltres!!
Oberta desde el 2004, una posada el dia el 2008 i ara repetida amb part de la familia d'honor (Mir, Jaume, cris, en jordi i un servidor) 13-01-2009

Una via on el primer llarg serà el més exigent, on farà també de selecció a una posible cordada.
Només i queda un pas precari en la secció d'artificial (5 passos), la resta tota en lliure!





















Aquesta com ja he descrit en altres ocassions, resegueix una depressio on hi trobarem les inevitables feixes que trenquen la continuïtat de la via, tot i així, en tot moment resegueix la logica en intentar trobar la millor roca i les debilitats de la mateixa..

Una via que segurament hi trobareu sorreta, roca mediocre en alguns trams i no asegurada com molts voldrien... tot i així una bona aventura, de pocs metres i la més propera desde estall.

Ideal per un dia curt o de mitg mal temps (com el que he tingut sempre en les tres repeticions)

Montrebei sempre deixa un bon gust de boca... tot i l'amargor que ens provocà amb el fabulos i llampan nou accés.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon equip!!! Dijous vaig a podar a casa en Tambo. Deixem l'escalada per un altre dia. Si hi ets per Òrrius ens veiem i sinó a la nit a l'atzu, no?

Una abraçada. Pitus-Maka.

Unknown ha dit...

Hola Rumberos!!! Aquesta es una de les moltes vies que m´agradaria fer, pero a la resenya demaneu camelots fins al quatre i ales fotos es veu un de mes gros, recomaneu portar-lo ? Gracies i felicitats pel blog,molt interesant!!!

Anònim ha dit...

iep sergi, gracies.
Doncs sobre el tema camalot, tant en l'obertura com en la primera rep. vaig utilitzar el 4 (primer pas d'artifo) ara pero m'endugué el n.5 i queda molt més a caldo (furatrebuscat), es el primer pas i tens que apretar força.
El 4 també et pot anar be per asegurar sortida R2.
Apa, crec que no ens coneixem pero si repeteixes la via ja diràs!! salut i sort

Anònim ha dit...

Repetimos vuestra vía y la piamos en el blog los caracoles majaras.
Nos reímos un rato al abrir el bote de registro.
Un abrazo, Chavi